La Medicina Bioreguladora és una medicina que engloba la medicina al·lopàtica i l’homeopatia. Desenvolupada pel toxicòleg i homeòpata H.H. Reckeweg des del 1950 al 1985, considera la malaltia com una reacció de defensa que l’organisme activa per mantenir el seu equilibri funcional contra les homotoxines causants de la malaltia.
Les homotoxines a veterinària són tots aquells factors ambientals, nutricionals, bioquímics, vírics, físics, psíquics que causen trastorns en la salut dels animals però no totes les homotoxines actuen igual per a totes les espècies. Les homotoxines endògenes es formen al propi organisme a conseqüència de reaccions fisiològiques o patològiques. Les homotoxines exògenes procedeixen del medi ambient fred, humitat, traumes.
La medicina bioreguladora intenta eliminar aquestes homotoxines que s’acumulen a l’espai extracel·lular de Pischinger. Les homotoxines si no s’eliminen del cos van enterbolint l’espai extracel·lular i les cèl·lules no es poden nodrir ni oxigenar bé, de manera que comporta una degeneració d’aquestes cèl·lules i la seva mort o canvi a neoplàsiques.
La medicina bioreguladora s’aplica a les patologies relacionades amb el sistema nerviós i osteomuscular. S’administra en punts d’acupuntura i permet obtenir un estímul orgànic específic i una regulació energètica alhora.
Els medicaments bioreguladors també es poden combinar amb teràpia neural a la mateixa xeringa per a la seva aplicació als punts d’acupuntura.